JO, ARA: Entrega del premi

Ahir, al saló de plens de la Diputació de Castelló, em van entregar el gaiato de Josep Pascual Tirado que és el trofeu que reconeix al guanyador del premi de Narrativa Breuque porta el seu nom i que està dotat amb 3.000 € .

A l'acte van participar la regina de les festes de la Magdalena, membres de la família del mític escriptor castellonenc, el diputat de cultura Vicent Sales, Amelia Díaz de l'editorial Unaria, Joanjo Trilles de la Federació de Colles i un expert en la figura de Josep Pascual Tirado que va glossar la seua figura.

El proper 9 de desembre a les 19.30, es presentarà el llibre a la llibreria Babel de Castelló.

Us deixe algunes fotos i el discurs amb el que vaig agrair el premi:

Vull donar el meu agraïment a les entitats que fan possible aquest premi, ja que amb ell el que fan és apostar per dues realitats literàries que estan poc reconegudes: la literatura en valencià i la literatura breu. Dues formes d'expressió que s'allunyen del que la major part de la gent demana a les llibreries i que baix la meua humil opinió mereixen i necessiten una espenta per tal d'apropar-les a eixe públic esquiu.

Tot el que siga fomentar i normalitzar l'ús del valencià suposa facilitar l'accés a la riquesa cultural d'aquest. Però és que a més, si ens fixem només en el pragmatisme que impera en aquest temps de globalització, també el valencià és fonamental. Som esclaus del pensament únic que idolatra l'anglés, l'alemany, fins i tot el xinés com eines imprescindibles per millorar les possibilitats laborals de les futures generacions. No negaré que coneixer llengües és beneficiós, però potser estem donant el següent missatge als jovens: “haureu de preparar-vos perquè si voleu tindre futur, haureu de marxar d'ací”. Per això és important que la societat considere prioritari el valencià, que al cap i a la fi és la llengua que més portes obri a la nostra terra.

Considere també important l'aposta d'aquest certamen pel relat curt, que és el germà pobre de la narrativa, sempre a l'ombra de la novel·la. Un bon relat curt pot servir per a transmetre molt més del que hi ha escrit en ell. Sempre dic que per a mi els relats han de ser com un fotograma d'una història més llarga. Presentem eixe fotograma i li demanem al lector que active la seua imaginació per construir el que va passar abans i després d'eixe fotograma. Eixa experiència pot ser exigent, però també enriquidora.

Per tot això gràcies a la Federació de Colles per convocar aquest premi, a Babel per organitzar-lo, a Unaria per publicar, com sempre amb tanta cura, aquest llibre i a la Diputació de Castelló per mantindre partides pressupostàries que donen suport a aquesta i altres propostes culturals, eixa és una bona forma, potser la millor, de dignificar aquesta institució, que falta li fa després de la imatge que ha estat donant en temps no molt llunyans.

I l'últim record d'avui és per al meu pare, al que va dedicat aquest llibre, per totes les coses que vaig dependre d'ell i perquè sé que haguera estat fins i tot més content i orgullós que jo, ara.