Premi de narrativa Vicent Marçà per a la meva Adriana

Diploma i llibre on apareixen els relats guanyadors

Definitivament la meva filla Adriana, ja m'ha superat en això d'escriure. Ahir va ser una de les guanyadores del Premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà. El somriure d'orgull va a tardar a esborrar-se'm.

Al certamen van participar 800 xiquets i els 40 millors relats (almenys un per escola) apareixen en un llibre anomenat Somnis, publicat per l'editorial Bromera. El col·legi d'Adriana, el Jaume I, és un dels 7 (tots públics) que han tingut dos relats seleccionats. És un cole que està a un barri humil a les afores de la ciutat, amb un alumnat de nivell econòmic baix, un percentatge d'immigrants del voltant del 30% i a més a més ha estat rebent xiquets, de tota la ciutat, amb seriosos problemes de mobilitat i cognitius. Tot això no ha estat cap problema, al contrari, és una oportunitat única.

El premi va ser per als xiquets, però podria haver sigut també per a la mestra de Adriana, Lupe, i la resta de mestres que són herois. Com van dir ahir en la gala de lliurament, és igual el que passe, ells sempre estan ací, encara que els augmenten la ràtio, encara que els baixen el sou, encara que suprimeixen places, encara que els augmenten les hores lectives, encara que el calendari escolar siga un desgabell...

Adriana acabarà enguany sisé i se n'anirà del cole, i gràcies a Maria, a Marta, a Pili, a Lupe, i a la resta de mestres que ha tingut, ho farà amb una preparació excel·lent, però sobre tot convertida en una "personeta" amb els millors valors.

Adriana amb la seva mestra Lupe i un company replegant el diploma i els obsequis.

Definitivamente mi hija Adriana, ya me ha superado en esto de escribir, je, je. Ayer fue una de las ganadoras del Premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà. La sonrisita de orgullo va a tardar en borrárseme.

En el certamen participaron 800 niños y los 40 mejores relatos (al menos uno por escuela) aparecen en un libro llamado Somnis, publicado por la editorial Bromera. El colegio de Adriana, Jaume I, es uno de los 7 (todos públicos) que han tenido dos relatos seleccionados. Es una escuela que está en un barrio humilde a las afueras de la ciudad, con un alumnado de nivel económico bajo, un porcentaje de inmigrantes cercano al 30% y ha estado recibiendo niños, de toda la ciudad, con serios problemas de movilidad y cognitivos. Todo esto no ha sido ningún problema, al contrario, es una oportunidad única.

El premio fue para los niños pero podría haber sido también para la maestra de Adriana, Lupe y el resto de maestros que son héroes. Como dijeron ayer en la gala de entrega, da igual lo que pase, ellos siempre están ahí, aunque les aumenten la ratio, aunque les bajen el sueldo, aunque supriman plazas, aunque les aumenten las horas lectivas, aunque el calendario escolar no tenga ni pies ni cabeza...

Adriana acabará este año sexto y se irá del cole, y gracias a Maria, a Marta, a Pili, a Lupe y al resto de maestros que ha tenido, lo hará con una preparación excelente, pero sobre todo convertida en una personita con los mejores valores.

Els guanyadors amb els organitzadors.