El artículo con el que empiezo a colaborar con los medios digitales Barbaria Magazine y CastellónDigital.com
ESPERANDO
EL PRIMER MUERTO
Son
tan mediocres los políticos de uno y otro lado, que dudo mucho que
lo que está sucediendo estos días en Cataluña, estuviese en sus
planes para desbloquear la situación; desactivando el
independentismo o revitalizándolo respectivamente. Esta violencia
urbana se parece demasiado a la que ha recorrido otros países y creo
que solo se sirve del independentismo, para dar salida a la
humillación y la frustración que el capitalismo globalizado ha
propagado entre amplios estratos de la población, algo que, a
propósito, también sirve para explicar el auge por todo el
continente de partidos políticos populistas, antieuropeos y
xenófobos.
Sea
como sea, tanto en un sentido como en otro, esta violencia
retransmitida en directo, es el camino más corto y probablemente, a
estas alturas, el único para lograr el desbloqueo.
Es
este un tema complejo y por eso, para tratar de entenderlo, es bueno
escuchar a los expertos. Uno de los más eficaces en lograr
independencias, que ha dado Europa en las últimas décadas, es Ratko
Mladić.
Dijo en una ocasión: «Las fronteras se dibujan con sangre» y acto
seguido se puso a demostrar que, efectivamente ese era el camino.
Pocos años después de pronunciar esa frase premonitoria, Yugoslavia
se había desmembrado.
Así
que solo es cuestión de tiempo. Esperar. Esperar el primer muerto.
Todo dependerá de qué lado caiga, o cómo se «venda» ese muerto,
para lograr dar un paso más hacia la independencia, si la muerte se
debe a la acción policial o para desandar varios de los ya dados, si
esta es causada por los grupos que aprovechan las movilizaciones para
generar disturbios. Que la sangre comience a dibujar la frontera con
Cataluña o ayude a repintar las fronteras actuales.
Cabe
otra posibilidad, que ese muerto no llegue, que las movilizaciones
violentas se vayan apagando y que todo vuelva al desesperante
bloqueo, del que los políticos actuales ya sabemos que no nos
sacarán. Unos, incapaces de entender que lo primero que necesitan
para alcanzar de un modo civiliazado la independencia algo más, es
aumentar el pírrico 50% de apoyo entre la población catalana. Los
otros incapaces de tener la altura política necesaria para abordar
el problema, sin el lastre que supone el electoralismo de corto
plazo.
ESPERANT
EL PRIMER MORT
Són tan mediocres els polítics d'un i un altre costat, que dubte molt que el que està succeint aquests dies a Catalunya, estiguera en els seus plans per a desbloquejar la situació; desactivant l'independentisme o revitalitzant-lo respectivament. Aquesta violència urbana s'assembla massa a la que ha recorregut altres països i crec que només se serveix de l'independentisme, per a donar eixida a la humiliació i la frustració que el capitalisme globalitzat ha propagat entre amplis estrats de la població, açò, a propòsit, també serveix per a explicar l'èxit per tot el continent de partits polítics populistes, antieuropeistes i xenòfobs.
Siga com siga, tant en un sentit com en un altre, aquesta violència retransmesa en directe, és el camí més curt i probablement, a hores d'ara, l'únic per a aconseguir el desbloqueig.
És aquest un tema complex i per això, per a tractar d'entendre-ho, és bo escoltar als experts. Un dels més eficaços a aconseguir independències, que ha donat Europa en les últimes dècades, és Ratko Mladić. Va dir en una ocasió: «Les fronteres es dibuixen amb sang» i tot seguit es va posar a demostrar que, efectivament eixe era el camí. Pocs anys després de pronunciar eixa frase premonitòria, Iugoslàvia s'havia desmembrat.
Així que només és qüestió de temps. Esperar. Esperar el primer mort. Tot dependrà de quin costat caiga, o com es «venga» eixe mort, per a aconseguir fer un pas més cap a la independència, si la mort es deu a l'acció policial o per a desfer diversos dels ja donats, si aquesta és causada pels grups que aprofiten les mobilitzacions per a generar disturbis. Que la sang comence a dibuixar la frontera amb Catalunya o ajude a marcar amb més força les fronteres actuals.
Hi ha una altra possibilitat, que eixe mort no arribe, que les mobilitzacions violentes es vagen apagant i que tot torne al desesperant bloqueig, del qual els polítics actuals ja sabem que no ens trauran. Uns, incapaços d'entendre que el primer que necessiten per aconseguir la independència d’una forma civilitzada, és augmentar el pírric 50% de suport de la població catalana. Els altres incapaços de tindre l'altura política necessària per a abordar el problema, sense les limitació que els imposa l'electoralisme de curt termini.
