jueves, 5 de julio de 2012

LA MICROBIBLIOTECA: FINALISTA



S'acaba de conèixer el veredicte del concurs de microrrelats de La Microbiblioteca i el meu relat L'última estrela ha quedat finalista. Us deixe ací el relat, la seua traducció i l'enllaç per llegir els relats guanyadors. Enhorabona als tres guanyadors.

Se acaba de conocer el veredicto del concurso de microrrelatos de La Microbiblioteca y mi relato L'última estrela ha quedado finalista. Os dejo aquí el relato, su traducción y el enlace para leer los ganadores en cada categoría. Enhorabuena a los tres gandaores.


L'última estrela

Amb rutinaria cura, la punta de l'agulla t'ajuda a modelar una estrela blanca a la cullera. Segueixes el ritual demanant un reincident i efímer desig que aquesta estrela sí et podrà concedir. Avui l'estrela és més gran que de costum pero les gotes de llima i l'aigua no tardaran en disoldre-la per a que puga entrar a les teves venes. Oblidaràs aleshores les ungles brutes de l'últim client clavant-se a la teva nuca. Recuperaràs, a canvi, el rostre d'uns xiquets que van deixar de ser-ho fa temps. Si el somni continuara, podries tornar a abraçar als teus fills, pero avui l'estrela es massa gran.

La última estrella
Con rutinario esmero, la punta de la aguja te ayuda a moldear una estrella blanca en la cucharilla. Continúas el ritual pidiendo un reincidente y efímero deseo que esta estrella sí te podrá conceder. Hoy la estrella es más grande que de costumbre pero las gotas de limón y el agua no tardarán en disolverla para que pueda entrar en tus venas. Olvidarás entonces las mugrientas uñas del último cliente clavándose en tu nuca. Recuperarás, a cambio, el rostro de unos niños que dejaron de serlo hace tiempo. Si el sueño continuara, podrías volver a abrazar a tus hijos pero hoy la estrella es demasiado grande.

13 comentarios:

Anónimo dijo...

Hay textos que puedes volver a leer muchas veces sin dejar de sentir la misma emoción... Dominique

Laura dijo...

Muchísimas felicidades por ser finalista!!.

Durísimo el breve que has contado. Se me pone la piel de gallina de pensar en esa última estrella de polvo blanco.

Un abrazo.

Miguel Torija Martí dijo...

Gracias Dominique por por no cansarte de releerme.

Gracias Laura, me alegra que mi relato te haya erizado.

Víctor dijo...

Enhorabuena, Miguel. Duro, directo y a la vena. Un abrazo.

Miguel Torija dijo...

Gracias por tu comentario Victor.

Mar Horno dijo...

Enhorabuena Miguel, es un texto brutal, sin concesiones, que araña el corazón y la razón. Un abrazo.

Miguel Torija dijo...

Enhorabuena a ti Mar por haber ganado muy merecidamente el concurso con ese bamboleo de tus suicidas.

Pedro Sánchez Negreira dijo...

¡Enhorabuena, Miguel!

Un abrazo,

Miguel Torija Martí dijo...

Gracias Pedro,

otro abrazo.

Elysa dijo...

Sé que es muy manido, pero los pelos de punta me has dejado, emociona y golpea a la vez tu micro. ¡Enhorabuena!

Besitos

Miguel Torija Martí dijo...

Gracias Elysa. Me alegra que mi relato te haya transmitido sensaciones.

Javier Ximens dijo...

Uff, es duro leer este tipo de relatos que nos mete en vena el otro lado de la calle. Consigues conmoverme. Venga, enhorabuena.

Miguel Torija dijo...

Gracias Ximens, me alegra que te conmueva.